El debat que hem realitzat durant aquesta primera pac entre tots els companys de l’aula, realment m’ha sorprès i ha estat una lliçó d’aprenentatge que no havia experimentat encara en cap altre debat.
D’entrada, en relació a l’estudi del cas el debat ens ha servit per posar en comú que la tècnica dels jocs utilitzada per el professor, en Joel, no fomenten la intolerància ni de bon tros, i que en tot cas, el que pretén és fomentar la reflexió racional als alumnes entorn la interculturalitat, d’una forma pedagògica, fent-los veure que més enllà de qualsevol diferència aparent (cultural o física), són persones com tots nosaltres, amb educació, cultura, valors, inquietuds, que hem de saber compartir, i construir entre tots un nou valor més positiu i enriquidor entorn a la diferència.
La veritat és que durant el debat he llegit aportacions que m’han semblat molt interessants d’alguns companys que explicaven com viuen l’experiència de la integració de la immigració a les escoles i m’ha fet veure que realment fins que no comencem a educar en la interculturalitat, els termes etnocentrisme, racisme, estereotips,.., tot i que molts de nosaltres pensem en altres termes, la realitat ens indica que tot just estem en període d’integració i que cal més coneixement de les altres cultures per tal que no ens hi posem tant d’esquena i acceptem aquesta realitat naturalment.
Personalment aquest debat ha estat molt enriquidor ja que també m’ha fet reflexionar en els models d’educació actuals, veure que cal una reforma que contempli la interculturalitat com integrada en l’ensenyament, així com també hem comprovat la influència i repercussió que poden tenir determinats estils culturals dels docents que prenen la responsabilitat de l’ensenyament dels seus alumnes.
Records,
Eva
